ROSA DE PAPER

Un homenatge al Poeta Vicente Andrés Estellés pel seu centenari.

Lletres, paraules que es fonen al meu cap i no puc evitar traspassar-les amb paper i ploma en un estat material, en un estat immortal, creant història, consolidant l’art, consolidant el meu art.

Els meus versos són el meu mantra, és el meu objecte i amb això, vull immortalitzar el meu art, els meus moviments, un darrere d’un altre que es fonen en el meu cos, però això no pot ser immortal, la dansa és efímera, és emoció, és tenir els pèls de punta i és contar sense paraules la meva història, la meva vida, el meu art.